La societat civil catalana com a eina d’engany al poble

Publicat al diari digital "Sa Meua

 

Quan la burgesia d’aquest
país -és a dir les diferents fraccions organitzades
d’aquesta- independentment de la posició concreta que
sustenten dins del joc del parlamentarisme burgès, i per tant,
de l’ostentació o no del poder polític, fan una crida a
la "societat civil catalana" per manifestar-se amb caràcter
unitari, i aquesta tragèdia es produeix immediatament sense
dilacions i per art de màgia, podria fer despertar de les
seves tombes els grans somiador de la pàtria catalana i les
velles esperances de la unitat nacional. Res més enllà
de la realitat, o no? I parlo, evidentment, de l’opereta burgesa de
la manifestació de l’1 de desembre de 2007.

El concepte de la
societat civil, aquest bell concepte pel qual es justifica i
s’aconsegueix la unitat dels contraris, la "santa unió"
i l’anhelada convergència pel bé d’allò
irrenunciable per a tota la societat, es per una banda, la repetició
històrica del model de la classe dominant d’arrossegar les
classes subalternes -evidentment sense consciència com a tal-,
al carrer, és a dir, a la lluita política sota
l’esperança d’un suposat avanç del model social; i com
a tota superació d’un model social, l’exercici i establiment
d’una major cota de llibertat.

Aquest concepte és
la negació de la realitat social, de la mateixa lluita de
classes. Dins del sac hi entra tothom: amb la nova "catalogació
social" s’aconsegueix l’objectiu desitjat, extreure els
interessos concrets de les diferents realitats socials. Això
és, les diferents classes, que irremeiablement, i en funció
de la seva naturalesa, estan en tensió i lluita constant, pel
seu caràcter antagònic entre sí, i se’ls
presenta un nou marc, en què la lluita pel nou model portarà
la riquesa i superació a totes les parts.

El concepte de societat
civil evidentment no és nou, es una fase superior,
interessada, del concepte de ciutadania, concepte rector pel qual,
tots els membre de la societat, indiferentment de la classe social a
què pertanyen, deleguen el poder polític a una fracció
de la burgesia a través del model representatiu parlamentari
de la democràcia burgesa. Sota aquest i qualsevol nou terme
només hi ha una nova enganyifa, la intenció per part
del sistema d’aconseguir sostreure a les diferents classes dominades
els seus interessos com a tal, i intentar presentar un seguit de
"nous interessos", identificats com a "comuns" al
conjunt de la societat.

Aquesta estratègia
no es així per art de màgia, és la necessitat
funcional del sistema d’arrossegar les classes dominades a la lluita
política pels interessos de les classes que exerceixen la
dominació -presentant el propis interessos com a interessos
comuns-, anul·lant el paper que juguen dins del sistema de
producció-distribució. Aquest es dota, històricament,
d’una forma estatal concreta, avui la democràcia burgesa,
paradigma de la llibertat i la igualtat.

Evidentment, i amb la
necessitat d’aquest marc com a condició de sortida, encara que
no com a única condició per a la consecució de
l’objectiu, es pot donar l’actual situació, on la gran
burgesia catalana, en la seva necessitat intrínseca
d’augmentar els seus beneficis a tots els nivells, aixeca la bandera,
perquè elements social tan dispersos com antagònics,
com ara governs, sindicats de treballadors, periodistes, funcionaris,
advocats, i desenes d’organitzacions, de dretes, d’esquerres i
suposadament revolucionàries es posin darrere les seves files
per manifestar-se.



Quant a kommintern

Nascut l\'any 1987 a Barcelona. Militant dels CJC/Joves Comunistes del Poble Català.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.