Apuntes sobre Bielorrusia y su desarrollo

Extracto publicado en Unidad y Lucha – Órgano Central de Expresión del Partido Comunista de los Pueblos de España.


Apuntes sobre Bielorrusia y su desarrollo

Bielorrusia, considerada como la última dictadura de Europa por los agentes imperialistas, es un pequeño país en el este europeo, antigua república soviética, hoy en día un país digno de ser conocido.

A partir de la disolución de la URSS la república de Bielorrusia junto con todas las demás repúblicas soviéticas entran en la fase de liquidación de todas las conquistas sociales y políticas generadas por la existencia de la Unión Soviética, el campo socialista europeo y de democracia popular y sus fraternales relaciones de solidaridad y cooperación, comienza la destrucción sistemática a base de capital y venda sin control de todos los recursos y estructuras hasta el momento en manos del pueblo, por parte del imperialismo europeo y americano, en una escalada destructiva y suicida para la población, sus conquistas, beneficios y aspiraciones más altas.

En 1994, tras ganar las elecciones presidenciales, Alexander Lucashenko comienza un proceso de reestructuración de la economía y el poder político para frenar el avance y destrucción por parte de los capitalistas del pueblo Bielorruso .
Hoy en día Bielorrusia constituye el país más avanzado y prospero de la Comunidad de Estados Independientes, el único que no solamente ha perdido crecimiento económico, sino que ya en 2004 había superado en el 17% el PIB de 1990 al final de la época soviética, superando así a Rusia, el cual, por ejemplo aún no lo ha alcanzado, o como otras repúblicas que han rebajado su crecimiento económico espectacularmente, como es el caso de Ucranïa donde el crecimiento ha descendido a la mitad.

Realmente nos cuesta, incluso a los más interesados, conocer la realidad de este pequeño país, ya que tanto para bien o para mal, se ha creado una completa cortina desinfomativa sobre lo que allí ocurre, de todas maneras la poca información de la que disponemos nos lleva a afirmar de que el proceso llevado a cabo por el Presidente Lucashenko es en beneficio del pueblo y de sus aspiraciones.

Bielorrusia tiene una tasa anual de crecimiento del PIB del 11%. El desempleo no supera el 2%(Cuando en la UE se situaba en el 2006 alrededor del 8%). El gobierno Bielorruso esta desarrollando una política económica de inversión estatal activa en los sectores estratégicos y socialmente significativos de la economía y la sociedad, ha conseguido la conservación pública de los servicios básicos sociales, tales como la educación (Con una alfabetización del 100%), la sanidad y las jubilaciones.
También ha continuado desarrollando y potenciando la estructura agrícola de propiedad estatal, comunidades urbanas agrícolas creadas durante el poder soviético. Continúa con la producción, desarrollo y distribución estatal de los productos y bienes materiales de los que dispone ( A diferencia de otros países del este como Hungría y la República Checa los cuales las privatizaciones han sumergido el 80% de la economía, Eslovaquia en un 75% o Polonia, Rumania y Bulgaria en más de un 60%) .El país dispone de los más altos índices de producción de productos agrícolas por habitante (carne, leche, huevos, cereales y leguminosas, frutas y bayas, hortalizas) y cada día más, crecen las exportaciones, la mayor parte (El 80%) destinadas a la Federación Rusa. Tiene también una potente industria la cual representa más del 40% de la economía y produce una variedad de automóviles, tractores, camiones y maquinaria pesada, televisores, motocicletas, radios, productos químicos, abonos, textiles, etc, etc.

También el país ha emprendido una batalla por la recuperación de la memoria histórica la cual esta recibiendo duros reveses en la mayoría de estados de la CEI y por parte de la Unión Europea como parte integrante de un campaña para criminalizar el comunismo y equipararlo con el nazismo. Se han recuperado algunas de las conmemoraciones soviéticas como el día de la victoria en la Gran Guerra Patria contra el Nazi-Fascismo o el día de la independencia. Se vuelve a homenajear a  los comunistas, patriotas soviéticos y bielorrusos en la lucha por la construcción del ideal socialista, a diferencia de los países bálticos que están inmersos en la destrucción sistemática del recuerdo al pasado y ayuda soviética.

Es importante recalcar el trabajo y resistencia antiimperialista desarrollado por este país, negando su ayuda y participación en la OTAN y el imperialismo europeo el cual ya ha intentado fraguar con su batuta una de sus últimamente famosas revoluciones de colorines. Intentando desestabilizar el país en diferentes ocasiones, también como en otras ocasiones con la cortina de la ayuda humanitaria de oscuras ONG’s.
También este gobierno ha impulsado el desarrollo y cooperación mutua con otros países del campo antiimperialista como Cuba o Venezuela, y  esta potenciando su participación en el Movimiento de Países No Alineados como primer paso hacía la consolidación de un mundo no monopolar. Bielorrusia esta jugando un papel importante por la recuperación del espíritu de solidaridad y ayuda mutua entre los pueblos soviéticos, potenciando sus relaciones políticas y económicas con ellos, aunque esta tarea incluya, sus más que lógicas dificultades por la situación propia, sus gobierno títeres en el poder y el constante esfuerzo de los países imperialistas en evitar ninguna consolidación y cooperación  regional de poder que no se ajustan a sus intereses de hegemonía política y económica.

    Es importante la difusión del proyecto de esta república, de su desarrollo y aspiraciones, de sus avances, entre todos hemos de avanzar en el desarrollo de la solidaridad internacionalista con un pueblo, que decididamente esta apostando por un orden de desarrollo justo y social, por una apuesta firme contra el imperialismo y sus agentes militares, con un proyecto amplio de solidaridad con los demás pueblos que quieren deshacerse del yugo capitalista. Ayudemos a los pueblos hermanos que un día, también nos brindaron su ayuda, se solidarizaron y combatieron con nosotros hombro con hombro contra el fascismo y sus lacayos.

Para acabar solamente afirmar y recordar que el gobierno cuenta con el apoyo de las organizaciones sindicales, sociales, las organizaciones juveniles y de los comunistas bielorrusos, que el pueblo avanza unido en este proyecto. Lucashenko ganó las últimas elecciones presidenciales con un apoyo popular de más del 80% y además el pueblo a podido comprobar los beneficios y mejoras que esta comportando la política económica y social de este proyecto.


 

Bielorrúsia i el seu desenvolupament

Bielorússia, considerada com l’última dictadura d’Europa pels agents imperialistes, és un petit país de l’est europeu, antiga república soviètica, avui dia un país digne de ser conegut.

A partir de la dissolució de l’Unió Soviètica, la república de Bielorússia juntament amb totes les altres repúbliques soviètiques entren en una fase de liquidació de totes les conquestes socials i polítiques generades per l’existència de l’Unió Soviètica, el camp socialista europeu i de democràcia popular i les seves fratnals relacions de solidaritat i cooperació, comença la destrucció sistemàtica a força de capital i venta sense control de tots els recursos i estructures fins al moment en mans del poble, per part de l’imperialisme europeu i americà, en una escalada destructiva i suïcida per a la població, les seves conquestes, beneficis i aspiracions més altes.

Al 1994, després de guanyar les eleccions presidencials, Alexander Lucashenko comença un procés de reestructuració de l’economia i el poder polític per a frenar l’avanç i destrucció per part dels capitalistes del poble Bielorús .
Avui dia Bielorússia constituïx el país més avançat i prosper de la Comunitat d’Estats Independents, l’únic que no solament ha perdut creixement econòmic, sinó que ja al 2004 havia superat en el 17% el PIB de 1990 al final de l’època soviètica, superant així a Rússia, el qual, per exemple encara no hi ha arribat, o com altres repúbliques que han rebaixat el seu creixement econòmic espectacularment, com és el cas de Ucrania on el creixement ha descendit a la meitat.

Realment ens costa, fins i tot als més interessats, conèixer la realitat d’aquest petit país, ja que tant per a bé o per a malament, s’ha creat una completa cortina desinfomativa sobre el que allí ocorre, de tota manera la poca informació de la qual disposem ens duu a afirmar que el procés portat a terme pel president Lucashenko és en benefici del poble i de les seves aspiracions.

Bielorússia té una taxa anual de creixement del PIB del 11%. L’atur no supera el 2%(Quan a la UE se situava en el 2006 al voltant del 8%). El govern Bielorrús està desenvolupant una política econòmica d’inversió estatal activa en els sectors estratègics i socialment significatius de l’economia i la societat, ha aconseguit la preservació pública dels serveis bàsics socials, tals com l’educació (Amb una alfabetització del 100%), la sanitat i les jubilacions.

També ha continuat desenvolupant i potenciant l’estructura agrícola de propietat estatal, comunitats urbanes agrícoles creades durant el poder soviètic. Continua amb la producció, desenvolupament i distribució estatal dels productes i béns materials dels quals disposa ( A diferència d’altres països de l’est com Hongria i la República Txeca els quals les privatitzacions han submergit el 80% de l’economia, Eslovàquia en un 75% o Polònia, Romania i Bulgària en més d’un 60%) .El país disposa dels més alts índexs de producció de productes agrícoles per habitant (carn, llet, ous, cereals i llegums, fruites i bayas, hortalisses) i cada dia més, creixen les exportacions, la major part (El 80%) destinades a la Federació Russa. Disposa també d’una potent indústria la qual representa més del 40% de l’economia i produïx una varietat d’automòbils, tractors, camions i maquinària pesada, televisors, motocicletes, ràdios, productes químics, abonaments, tèxtils, etc, etc.

També el país ha emprès una batalla per la recuperació de la memòria històrica la qual aquesta rebent durs revessos en la majoria d’estats de la CEI i per part de la Unió Europea com part integrant d’un campanya per a criminalitzar el comunisme i equiparar-lo amb el nazisme. S’han recuperat algunes de les commemoracions soviètiques com el dia de la victòria en la Gran Guerra Pàtria contra el Nazi-Feixisme o el dia de la independència. Es torna a homenatjar als comunistes, patriotes soviètics i bielorrusos en la lluita per la construcció de l’ideal socialista, a diferència dels països bàltics que estan immersos en la destrucció sistemàtica del record al passat i ajuda soviètica.

És important recalcar el treball i resistència antiimperialista desenvolupat per aquest país, negant la seva ajuda i participació en l’OTAN i l’imperialisme europeu el qual ja ha intentat fargar amb la seva batuta una de les seves últimament famoses revolucions de colorins. Intentant desestabilitzar el país en diferents ocasions, també com en altres ocasions amb la cortina de l’ajuda humanitària de fosques ONG’s.
També aquest govern ha impulsat el desenvolupament i cooperació mútua amb altres països del camp antiimperialista com Cuba o Veneçuela, i està potenciant la seva participació en el Moviment de Països No Alineats com primer pas feia la consolidació d’un món no monopolar. Bielorússia està jugant un paper important per la recuperació de l’esperit de solidaritat i ajuda mútua entre els pobles soviètics, potenciant les seves relacions polítiques i econòmiques amb ells, encara que aquesta tasca inclogui, les seves més que lògiques dificultats per la situació pròpia, els seus govern titelles en el poder i el constant esforç dels països imperialistes a evitar cap consolidació i cooperació regional de poder que no s’ajusten als seus interessos d’hegemonia política i econòmica.

És important la difusió del projecte d’aquesta república, del seu desenvolupament i aspiracions, dels seus avanços, entre tots hem d’avançar en el desenvolupament de la solidaritat internacionalista amb un poble, que decididament està apostant per un ordre de desenvolupament just i social, amb una aposta ferma contra l’imperialisme i els seus agents militars, amb un projecte ampli de solidaritat amb els altres pobles que volen desfer-se del jou capitalista. Ajudem als pobles germans que un dia, també ens van brindar la seva ajuda, es van solidaritzar i van combatre amb nosaltres colze amb colze contra el feixisme i els seus botxins.

Per a acabar solament afirmar i recordar que el govern compta amb el suport de les organitzacions sindicals, socials, les organitzacions juvenils i dels comunistes bielorrusos, que el poble avança unit en aquest projecte. Lucashenko va guanyar les últimes eleccions presidencials amb un suport popular de més del 80% i a més el poble a pogut comprovar els beneficis i millores que aquesta comportant la política econòmica i social d’aquest projecte.

[@more@]



Quant a kommintern

Nascut l\'any 1987 a Barcelona. Militant dels CJC/Joves Comunistes del Poble Català.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.