L’independentisme i Montenegro

Cercant per internet he trobat un curiós
article que representa prefectament la postura amplament majoritària
que hi ha dins de l’independentisme català al respecte de les diferents
nacionalitats.

Agafarem el tema de la recent independència de
Montenegro, per reflexar la posició que pren l’independentisme català
respecte com tractar el tema de les nacionalitats sense estat.
Ha de
donar suport a qualsevol moviment independentista o d’alliberament
nacional, l’independentisme català, que es un moviment que es reclama
de l’esquerra i de la justícia social, com podria ser el cas de
Montenegro, Kosovo o Chechenia?
Potser aquest independentisme, està
fent un flac favor a les més cruels pretensions imperialistes de
saqueig i rapinya, i d’ajuda propagandística a la destrucció per part
dels imperialistes d’un context que consideren advers per portar a
terme les seves operacions.

Em referire concretament a la postura de l’independentisme català respecte l’independència recent de Montenegro:

Es possible la comparació de la situació de Catalunya-Montenegro?
Catalunya,
forma part de l’estat espanyol mebre amb plens honors de l’Unió
Europea, està ben dotada per un ampli sector de monopolis amb inversió
i participació en molt diverses multinacional extrangeres i fluïdes
relacions, sense cap gran crisis estructural amb la burgesia espanyola.
El
govern de la Generalitat i tota la classe política en general no
reclama cap tipus de reforma estructural important sobre l’estat, per
molt que es pugui interpretar a tràves de l’estatut, i evidentment l’Unió Europea i el capital financer europeu tampoc tenen absoluta
necessitat de canviar l’estructuració actual per a poder aplicar la
seva política regional.
Montenegro, es troba al sud-est de Serbia,
era l’única sortida al mar de la difunta República de Serbia i
Montenegro, un factor molt important ecònomic per qualsevol pla
econòmic de l’imperialisme a la regió, i la que recaptava una major
cantitat de divises a tràves de l’extens turisme.
Montenegro era
l’única República Federal de l’antiga Federació Yugoslava Socialista
que quedava per desmembrar, aixi que s’ha d’entendre aquesta separació
com la culminació del próces de destrucció de l’unitat del país.

El cas de Montenegro com a próces democràtic d’autodeterminació?
El
próces de Montenegro en cap moment s’hauria de posar com a referent
d’un próces democràtic, com a un próces independent i com la consecució
d’un próces d’alliberament contra una força opresora ja que aixó es
totalment irreal i radicalment fals.
Primer de tot recordar, que
Montenegro s’uneix a tot el próces revolucionari yugoslau com a primer
valuart de tota l’activitat partisana encapcelada per Tito, i que
l’unió d’aquesta amb la resta de federacions yugoslaves esdevé com a
resultat precisament de l’expulsió d’un exèrcit ocupant.
Recordar
que desde 2003 la moneda oficial de Montenegro es l’Euro evidenciant
l’apropament dels dirigents nacional cap a l’imperialisme europeu, i
l’interès d’aquest en incorporar-lo a les seves files, acabant aixi per
destruir el poc que quedava de la República de Yugoslavia.
Una
mostra evident de l’interès europeu cap a Montenegro es
l’extraordinaria inversió que s’ha destinat cap aquest país, amb la
finalitat d’augmentar relativament el nivell de vida, a base
d’infrastuctures, rehabilitació de tota la xarxa de carreteres,
inversió turística,etc. I aconseguir aixi una resposta més clara cap a
la fugida de Serbia, al contrari del país veí que en comptes d’inversion, nòmes rep embargaments, i exigències continuades a nivell
econòmic.
Com a resultat de tot això cal evidenciar l’intromissió
extrangera en la campanya electoral sobre el referèndum, i la massiva
aportació econòmica i mediàtica de l’imperialisme europeu a tots els
nivells a favor del Da! (Sí!)

Moviments Populars o de masses com a forçes inspiradores del próces?
No,
cal recalcar que aquest próces ha sigut totalment tutelat pel partit al
gobern, que era un próces ja dissenyat desde feia temps, que estava
reconegut a la contitució de la república de Serbia i Montenegro, que
les organitzacions populars i de masses montenegrines no en tenien res
a veure al contrari, apostaven pel He! (No!) això va demostrar-se el
dia de la victòria on pels carrers la celebració es limitava a
discoteques improvitzades, cotxes amb banderes montenegrines, i cap
tipus de exaltacions populars i massives pel que vaig poder veure.

Ha de recolzar un suposat moviment d’esquerres a tots els moviments d’alliberament?
Evidentment
que no, l’esquerra hauria sempre d’analitzar qualsevol próces sigui del
caire que sigui, i com a tal, no hauria de ser programa d’aquests la
legitimació de qualsevol tipus de moviment instigat per cap potencia
imperialista en expenses de la destrucció i saqueig d’un territori, ni
la desestabilització de qualsevol estat que no sigui del seu interes
estratègic o econòmic.
Cal prestar atenció a quines són les forçes
motrius dels moviments d’alliberament nacional, quins són els seus
objectius pràctics, quina es la seva herència política, i quins són els
grups d’influència que es mouen d’arrere d’aquests. Sino continuarà
caient en errors abismals que nòmes serveixen als interessos del
capistalisme salvatge, i donant suport a moviments d’autèntics mafiosos
i mercenaris com pot ser el cas de Kosovo.

[@more@]



Quant a kommintern

Nascut l\'any 1987 a Barcelona. Militant dels CJC/Joves Comunistes del Poble Català.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.